La Glorieta

SOBRE EL PROJECTE

La Glorieta (laboratori de creació)


Plaza on desemboquen comunament diversos carrers o alberedes.
Glòria petita.


Un projecte de la Societat Doctor Alonso. (2011
)

Una reunió d'una sèrie d'artistes descatalogats per traçar un mapa comú sense l'obligatorietat de canalitzar els nostres interessos en una mateixa adreça.
Un superposar els nostres plans/planells, llenguatges i pràctiques diverses, i amb el resultat començar a caminar, a perdre'ns, i a partir d'aquí mirar la realitat.


La Glorieta és una reunió d'artistes que observen i descriuen a cegues allò que no veuen.

És una dispositiu que al·ludeix a la possibilitat de remirar la realitat, d'activar un ull personal i singular.
 Mirar de nou allò que ja no veiem, que es presenta en el dia a dia com un quadre pla i insignificant. Tornar a activar la mirada, una mirada decisiva i per tant crítica davant la realitat i davant un mateix.
 És una estratègia obliqua per abordar la perifèria, la fantasmagoría i per desmuntar la nostra posició de poder en l'acte creatiu.
 És una superposició de plànols sobre una ciutat inexistent, feta dels rastres que aquests mateixos plànols deixen i alguns registres videogràfics.
 Finalment és també un cineclub nòmada.

Amb: Tomás Aragay, Sofia Asencio, Chus Dominguez, Espe López, Idoia Zabaleta i artistes convidats.

SOBRE EL PROJECTE

La Glorieta (laboratori de creació)


Plaza on desemboquen comunament diversos carrers o alberedes.
Glòria petita.


Un projecte de la Societat Doctor Alonso. (2011
)

Una reunió d'una sèrie d'artistes descatalogats per traçar un mapa comú sense l'obligatorietat de canalitzar els nostres interessos en una mateixa adreça.
Un superposar els nostres plans/planells, llenguatges i pràctiques diverses, i amb el resultat començar a caminar, a perdre'ns, i a partir d'aquí mirar la realitat.


La Glorieta és una reunió d'artistes que observen i descriuen a cegues allò que no veuen.

És una dispositiu que al·ludeix a la possibilitat de remirar la realitat, d'activar un ull personal i singular.
 Mirar de nou allò que ja no veiem, que es presenta en el dia a dia com un quadre pla i insignificant. Tornar a activar la mirada, una mirada decisiva i per tant crítica davant la realitat i davant un mateix.
 És una estratègia obliqua per abordar la perifèria, la fantasmagoría i per desmuntar la nostra posició de poder en l'acte creatiu.
 És una superposició de plànols sobre una ciutat inexistent, feta dels rastres que aquests mateixos plànols deixen i alguns registres videogràfics.
 Finalment és també un cineclub nòmada.

Amb: Tomás Aragay, Sofia Asencio, Chus Dominguez, Espe López, Idoia Zabaleta i artistes convidats.

Una coproducció d’Azala espai de creació escènica, Museu d’Art Contemporani de Vitòria Artium, CCCEscorxador d’Elx, Centre de les Arts de Sevilla-Endanza, El Matadero de Madrid y Bulegoa de Bilbao.
Amb el suport de: CoNCA (Generalitat de Catalunya), INAEM, Institut Ramon Llull